La filla del mar: 35 (Educació 62) - Tapa blanda

La filla del mar és l'obra en què Guimerà exposa els mecanismes que funcionen a l'hora de conformar els límits i la perifèria d'una comunitat. La rigidesa tensa entre assimilació i diferència. La dinàmica del sacrifici, de l'asfíxia de l'alteritat. El seu nucli és l'aparença, la simulació, la identitat i l'encontre amb l'Altre. L'obra és una incitació a reflexionar sobre l'absència d'ancoratge identitari de l'extern en relació a l'actitud excloent de la comunitat, és una escriptura que cerca la incomoditat de l'entremig, de l'espai entre, ni aquí ni allà, sempre fora de lloc.

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845?Barcelona, 1924) constitueix, junt amb Verdaguer i Narcís Oller, la tríada sobre la qual es basa la Renaixença de les lletres catalanes. Verdaguer destacà sobretot en la poesia; Oller, en la narrativa, i Guimerà, en el camp del teatre, en què no només van posar al dia la literatura catalana sinó que la van situar en el món. Mar i Cel, Maria Rosa, La filla del mar i, en especial, Terra baixa són les obres més conegudes del Guimerà dramaturg: van ser molt populars en la seva època i, cent anys més tard, encara es continuen representant. Però Guimerà va ser també un poeta de prestigi i un home molt influent i respectat en els cercles polítics catalanistes, pel seu decidit compromís amb la pàtria i amb la llengua que ell havia escollit..